LLOC: JARDINS
DE SANTA CECÍLIA
BARRI SARRIÀ SANT GERVASI
ESCOLES
PARTICIPANTS: CEIP
PARE POVEDA
CEIP INFANT JESÚS
CEIP NAUSICA
CEIP
BALDIRI REIXACH
1. Com s'organitza l'activitat?
L’ activitat
es porta a terme en una esplanada de ciment molt ampla i delimitada.
Els infants
que van arribant es van col·locant unes armilles de
diferent colors per identificar-se amb el grup amb el qual faran les diferents
activitats proposades.
L’equip d’animadors infantils està format per un
guitarrista que acompanya la “Magalí” presentadora i guia de tota l’activitat.
Dos actora més apareixen en diferents moments de l’activitat.
Tota l’activitat gira entorn un fil conductor: la caixa
de somnis que té la Magalí. Cada personatge que apareix al llarg de la trama
bescanvia un somni per un joc. Després de l’aparició del persontatge es
representa el somni ( interpretat per un actor amb xanques i caracteritizat
segons el somni) i, tot seguit, el joc que ha deixat el personatge.
- Com
s’ubiquen en l’espai?
Per facilitar que s’aprofiti tot l’espai, les
monitores de reforç apareixen amb uns espantaocells que porten l’armilla
corresponent als diferents color. Aquestes monitores es distribueixen ocupant
tot l’espai i conviden els nens a anar amb cada color corresponent. Un cop hi són
tots, fan una rotllana i la presentadora indica “cul a terra”, per tal que els
nens s’hi asseguin.
- Quin és el paper de narrador?
El narrador té un paper molt important en tant que tot el ritme i la seqüència
de les activitats gira entorn de tot el que va proposant i dient. El seu tracte
amable i decidit, la seva pronúncia clara i, el fet, que l’espectacle estigui
amplificat i que tots els actor es puguin entendre perfectament crea un clima d’atenció
i escolta en els nens.
- Quin és el paper del monitoratge de suport?
El monitoratge de suport controla que els nens estiguin atents i reforça
amb els gestos allò que el narrador va indicant.
SINOPSI DE L’ESPECTACLE
La magalí té una caixa molt especial: és plena de somnis. Qui vol un
somni?- pregunta. Apareix la seva amiga música que fa dies que no dorm i que
vol un somni reparador. A canvi del somni, li entrega una cançó. El somni de la
Música és un gegant que toca el tambor amb uns grans braços. El gegant se’n va
i el somni s’esvaeix.
La cançó que porta la música és el
Bugui-bugui.
La narradora canta la cançó i els nens ballen en rotllana tot bellugant les parts del cos que s’esmenten:
mà, peu, colze, panxa, cul, cap.
El següent
persontatge que entra a escena és el pastisser: el somni que canvia és el d’una
mona de xocolata en forma de girafa. Passeja entre els nens provocant admiració.
El pastisser ha deixat el joc del Tortell ( tots el nens coneixen el joc perquè
hi ha hagut un treball previ a les escoles). El joc consisteix a separar
cireres i tortell, el tortell és la rotllana, les cireres han d’entrar i sortir
de la rotllana, si la música para i hi són dins es queden a la rotllana a fer més
gran el pastís.
Un tercer
personatge, la pagesa, surt a buscar el seu somni. Es repeteix la mateixa seqüència.
L’actor amb xanques representa la gallina que somia la pagesa. Seguidament, el
joc que proposa és el de fer rotllanes de 7, 3, 11, 5, 2, 1 i cantar la cançó
del pomer.
L’últim
personatge és el sabater, aquest somiarà amb un pop enorme de llargs tentacles
que, novament, passejarà entre els infants.
El sabater proposa el joc de passar el fil ( els nens contents perquè se’l
saben) i representen els moviments que acompanyen la cançó mentre ballen
canviant de parella, simulant que fant una sabata per un gegant, simulant que
fan una sabata per una formiga, cosint ràpid, etc.
Per acabar la narradora proposa el joc de fer amics:
Uns quants tenen el nas llarg (una mà agafada al nas i l’altre passa pel forat que queda), aquests
han de caçar els que tenen el nas normal. El joc acaba saludant a qui es té més
a la vora, dient-li quelcom que li agradi d’ell i fent una abraçada.
REFLEXIÓ.
1.
Què ens esperàvem?
Jo em pensava que seria un joc tipus gimcana o circuit amb diferents
estacions per on passar i fer diferents activitats, no m’ho imaginava tan
teatralitzat.
2.
Què trobem de positiu?
És un joc molt participatiu en el qual tots els nens van alhora, la
dramatització ajuda a que els nens estiguin atents i vulguin participar de les
diferents activitats que es proposen. Trobo que és un espectacle molt ben
pensat i enfocat als infants, la temporització i la seqüenciació m’ha semblat
molt apropiada i això s’ha vist en el fet que cap infant ha estat fora o sense
participar.
3.
Com a mestre hi participaríem?
Sí, es una altra manera de fer una sortida que combina l’espectacle
teatral, el joc en grup, la dansa, el cant i tot a l’aire lliure. Ho he trobat
molt enriquidor.