JORNADES DEL JOC PERDUT

LLOC:                JARDINS DE SANTA CECÍLIA

BARRI SARRIÀ SANT GERVASI 

ESCOLES PARTICIPANTS:                             CEIP PARE POVEDA

CEIP INFANT JESÚS

CEIP NAUSICA

CEIP BALDIRI REIXACH

1. Com s'organitza l'activitat?

L’ activitat es porta a terme en una esplanada de ciment molt ampla i delimitada.

Els infants que van arribant es van col·locant unes armilles de diferent colors per identificar-se amb el grup amb el qual faran les diferents activitats proposades.

L’equip d’animadors infantils està format per un guitarrista que acompanya la “Magalí” presentadora i guia de tota l’activitat. Dos actora més apareixen en diferents moments de l’activitat.

Tota l’activitat gira entorn un fil conductor: la caixa de somnis que té la Magalí. Cada personatge que apareix al llarg de la trama bescanvia un somni per un joc. Després de l’aparició del persontatge es representa el somni ( interpretat per un actor amb xanques i caracteritizat segons el somni) i, tot seguit, el joc que ha deixat el personatge.

2.       Com s’ubiquen en l’espai?

Per facilitar que s’aprofiti tot l’espai, les monitores de reforç apareixen amb uns espantaocells que porten l’armilla corresponent als diferents color. Aquestes monitores es distribueixen ocupant tot l’espai i conviden els nens a anar amb cada color corresponent. Un cop hi són tots, fan una rotllana i la presentadora indica “cul a terra”, per tal que els nens s’hi asseguin.

3. Quin és el paper de narrador?

El narrador té un paper molt important en tant que tot el ritme i la seqüència de les activitats gira entorn de tot el que va proposant i dient. El seu tracte amable i decidit, la seva pronúncia clara i, el fet, que l’espectacle estigui amplificat i que tots els actor es puguin entendre perfectament crea un clima d’atenció i escolta en els nens.

4. Quin és el paper del monitoratge de suport?

El monitoratge de suport controla que els nens estiguin atents i reforça amb els gestos allò que el narrador va indicant.

SINOPSI DE L’ESPECTACLE

La magalí té una caixa molt especial: és plena de somnis. Qui vol un somni?- pregunta. Apareix la seva amiga música que fa dies que no dorm i que vol un somni reparador. A canvi del somni, li entrega una cançó. El somni de la Música és un gegant que toca el tambor amb uns grans braços. El gegant se’n va i el somni s’esvaeix.

La cançó que porta la música és  el Bugui-bugui.

La narradora canta la cançó i els nens ballen en rotllana  tot bellugant les parts del cos que s’esmenten: mà, peu, colze, panxa, cul, cap.

El següent persontatge que entra a escena és el pastisser: el somni que canvia és el d’una mona de xocolata en forma de girafa. Passeja entre els nens provocant admiració. El pastisser ha deixat el joc del Tortell ( tots el nens coneixen el joc perquè hi ha hagut un treball previ a les escoles). El joc consisteix a separar cireres i tortell, el tortell és la rotllana, les cireres han d’entrar i sortir de la rotllana, si la música para i hi són dins es queden a la rotllana a fer més gran el pastís.

Un tercer personatge, la pagesa, surt a buscar el seu somni. Es repeteix la mateixa seqüència. L’actor amb xanques representa la gallina que somia la pagesa. Seguidament, el joc que proposa és el de fer rotllanes de 7, 3, 11, 5, 2, 1 i cantar la cançó del pomer.

L’últim personatge és el sabater, aquest somiarà amb un pop enorme de llargs tentacles que, novament, passejarà entre els infants.

El sabater proposa el joc de passar el fil ( els nens contents perquè se’l saben) i representen els moviments que acompanyen la cançó mentre ballen canviant de parella, simulant que fant una sabata per un gegant, simulant que fan una sabata per una formiga, cosint ràpid, etc.

Per acabar la narradora proposa el joc de fer amics:

Uns quants tenen el nas llarg (una mà agafada al nas  i l’altre passa pel forat que queda), aquests han de caçar els que tenen el nas normal. El joc acaba saludant a qui es té més a la vora, dient-li quelcom que li agradi d’ell i fent una abraçada.

REFLEXIÓ.

1.     Què ens esperàvem?

Jo em pensava que seria un joc tipus gimcana o circuit amb diferents estacions per on passar i fer diferents activitats, no m’ho imaginava tan teatralitzat.

2.     Què trobem de positiu?

És un joc molt participatiu en el qual tots els nens van alhora, la dramatització ajuda a que els nens estiguin atents i vulguin participar de les diferents activitats que es proposen. Trobo que és un espectacle molt ben pensat i enfocat als infants, la temporització i la seqüenciació m’ha semblat molt apropiada i això s’ha vist en el fet que cap infant ha estat fora o sense participar.

3.     Com a mestre hi participaríem?

Sí, es una altra manera de fer una sortida que combina l’espectacle teatral, el joc en grup, la dansa, el cant i tot a l’aire lliure. Ho he trobat molt enriquidor.

ACTIVITATS MULTISENSORIALS ( ESTIL MANUEL ÀNGEL)

Avui s'han presentat algunes actitivats que s'havien de fer amb un component sensorial tal i com ens van mostrar el col·lectiu tuttifruti colors.
La primera de totes ha estat amb la tècnica de les ombres xineses.
Les alumnes feien servir les seves mans i braços per presentar-nos un ball ( com de serps) on s'establia una comunicació entre braços. Han jugat amb apropar-se i allunyar-se del focus de llum per crear unes sensacions de més gran i més petit. La música era descriptiva i una mica etèria, la qual cosa donava solemnitat a l'actuació. No hi ha hagut participació del públic.

La segona activitat consistia a fer un ball de llums amb uns globusals quals se'ls projectaven llanternes. El resultat era unes boles de diferents colors que també ballaven per l'espai al ritme de la música. No hi ha hagut la participació del públic.

La tercera activitat s'ha fet amb una llum ultraviolada. Les participants explicaven un conte del qual anaven surtint diferents objectes que, en ser de color blanc, destacaven en la foscor, donant un aire de màgia.

La quarta activitat ha consistit en la narració d'un conte el qual els infants  representaven fent un massatge a l'esquena d'un altre nen, tot seguint les indicacions de la narradora. Aquí sí que hi ha hagut una participació activa dels assistents.

Pel que fa a la cinquena activitat, aquesta ha consistit a fer una gran rotllana per fer una pizza sobre l'esquena del company que teníem a davant. .

La sisena activitat ha tornat a fer servir llanternes de color porjectades al sostre (amb diferents dibuixos i colors) seguidament, les mestres convidaven a realitzar un dibuix sobre cartolina negra amb guixos de colors que representés l'experiència lumíninica prèvia.

Per últim, les darreres companyes han fet servir el projector per ensenyar-nos unes imatges de peixos nedant a l'aigua acompanyats d'una música relaxant. En aquesta activitat, les figures eren massa grans i donava una sensació caòtica, tot i que la idea era bona.

Pel que fa a la nostra activitat l'adjunto tot seguit:

???????????????????????????????????



Com a reflexió, totes les activitats partien d'idees força original. En general, tret de les més senzilles, les que implicaven un joc de llums i interacció, feien necessari una preparació prèvia en l'espai i condicions on es durà a terme l'activitat, per tal d'assegurar-ne el bon desenvolupament de la mateixa.

M'ha servit per agafar noves i bones idees per aplicar al dia a dia de l'aula i crear experiències diferents i enriquidores per als nens i nenes.

JOC I SOCIALITZACIÓ

La sessió d'avui ha comptat amb la participació de dues mestres daneses que han vingut fins a la Universitat de Barcelona per impartir una sessió del que elles estan aplicant al seu país.

Les acitvitats que ens han proposat giraven a l'entorn del joc en equip amb pilota. El joc es plantejava amb l'objectiu de deixar de banda la competitivitat i les habilitats específiques de les diferents especialitats esportives. Buscaven el joc des del punt de vista inclusiu i cooperatiu i desenvolupant unes activitats senzilles com es agafar la pilota, córrer i teni en compte els companys d'equip.

El primer dels exercicis consistia a bellugar-nos per l'espai amb una pilota a la mà, dir el nom de la persona a qui li volem passar la pilota abans de llençar-la. Aquest joc senzill permet conèixer el nom dels participants i té un componet lúdic agradable. 

Després es va complicant gradualment s'afegeixen més pilotes.

El següent exercici el vam fer en grups en rodona. La persona del mig ha d'interceptar el llançament de la pilota.

Després un petit partit amb dos equips. La consigna que feia el joc més participatiu era el fet que qui té la pilota no pot córrer, per tant es veu obligat a passar-la al company per tal que la piloti arriba a la porteria.

Aquest joc el vam repetir amb dos grans grups. Durant la seva execució es posaven de manifest les habilitats de córrer per agafar una posició estratègica, la consciencia de grup i la necessitat de buscar companys per a la fita de fer arriba la pilota a la porteria

PRESENTACIÓ ACTIVITATS

Hem hagut de replantejar les nostres activitats de cursa perquè no eren específiques del treball de cursa, sinó que s'emmarcaven dintre d'activitats de moviment amb equilibri, ús de la part superior de les extremitats i no entrenava de manera específica l'activitat de córrer.
En el nou plantejament de les activitats hi introduirem una que consistirà a crear amb màrfegues i matalassos una paret "tova". Després els nens situats a l'altra banda del gimnàs hauran de córrer (sprint) i tirar aquesta paret. Aquest exercici treballa la cursa en la distància curta i és molt motivador pels nens perquè és molt divertit i deixar anar moltes tensions (podem fer que cridin mentres corren!)
En segon lloc, prepararem uns petits cons en un circuit. Els nens hauran de caminar passant la gambada per sobre d'aquests cons. D'aquesta manera, es treballa la gambada llarga i la coordinació. En funció de l'edat i les capacitats dels nens es pot fer corrents o caminant.
Les marxes del cotxe: En aquesta activitat posarem un número a cada marxa del cotxe. La marxa 1 serà la que anem al més a poc a poc possible. La velocitat 2 una mica més ràpid, la 3 molt ràpid. Amb aquesta gradació treballarem el control de la velocitat en la cursa.

Els companys han presentat tot un seguit d'activitats algunes d'elles molt originals i divertides. Aquí faig un petit resum.

EQUILIBRI ESTÀTIC:

1. Fer una fila agafant el peu del company de davant amb la mà, al mateix temps el company del darrera agafarà el nostre peu amb la mà i així es farà una cadena.
2. Preparar un terra irregular amb objectes de diferent mides tapats amb un llençol. Ser conscients de reequilibrar el cos quan trepitgem aquest terra.

TRANSPORT:

1.Transportar una pilota de ping pong amb una cullera a la boca.
2. Delimitar un camí i amb la mà fer anar una pilota i després dues per el camí sense perdre el control sobre elles.
3. Amb una pala, conduir una pilot pel terra per un circuit que fa ziga-zaga

QUADROPEDIA:

1. Fer caminar els nens per l'espai amb la música. Quan la música para, els nens ha de posar-se en posició de quadropèdia.
2. Fer caminar els nens en quadropèdia amb una mà i una cama recolzats en un banc i l'altra mà i cama a terra.

LLANÇAMENT

1. Amb un cercle i un con, fer punteria.
2 Amb un cercle i una pilota, un nen aguanta el cercle i l'altre ha de fer canastra.

SALTS

1. Amb cercles a terra (dibuixats) els nens han de saltar.
2. Super tramp (amb mestre de reforç vigilant): saltar i caure a un matalasset.
3. Amb música, els nens ballen la mestra indica dins i s'hi han de posar dins el cercle, quan digui fora, s'han de posat fora del cercle.

EQUILIBRI DINÀMIC

1. Ulls tapats, s'ha de caminar per una corda situada a terra.
2. Posar pilotes sota un matalàs gran i els nens han de caminar i mantenir l'equilibri.

LLISCAMENTS

1. Passejar els nens estirats al terra sota un mocador gran.
2. Fer una carrera de matalassets, fent-los avançar  tirant-se a sobre i fent-los lliscar.

COLPEJOS

1. Fer servir globus per colpejar amb diferents parts del cos.
2. Fer passes amb una pilot lligada/globus lligat i colpejar amb les mans o amb raquetes.

GRIMPAR

1. Espatlleres: Es lliguen unes cintes de colors a diferents alçades. Cada nen ha d'agafar les cintes del color que li diguem.

2 Fem un pendent amb matalassos i amb l'ajut de la corda, els nens han de pujar i baixar.
3. Pujar i baixar de l'espatlleres per parelles i amb un peu lligat al peu del company.

DRAMATITZACIÓ IMPROVISADA

Per un problema amb l'espai, l'activitat d'avui ha consistit a fer un representació teatral a partir d'objectes. Com que no teníem objectes els hem escrit en un paper. Hem fet quatre grups. Hem passat els nostres papers al grup agermanat i els hem manat que havien d'inventar una història que dugués un títol i tingués dues premises.

El grup agermanat ens ha fet la mateixa proposta. A partir dels elements hem elaborat un guió i una dramatització i l'hem representat davant els altres.

Ha estat una activitat on ens havíem de posar d'acord en poc temps i a més, havíem de repartir papers i triar atrezzo. Ha estat una bona experiència per aprendre a sortir del pas amb poc recursos i poc temps.

ACTIVITAT DE CURSA

Aquesta és l'activitat que per un problema d'espai, no hem pogut dur a terme tal i com estava previst:

Activitats per treballar la cursa

Grup: P5

Abans de començar, dividim el grup classe en dos equips. Cada equip se separa fent dues meitats: una meitat es col·loca en una paret i l’altra meitat a la paret del davant, de manera que les dues meitats quedin enfrontades. Tal i com es fa en els relleus, quan surti el primer i arribi a l’altra banda, picarà la mà del primer de l’altra meitat a qui li donarà el torn per continuar la carrera. Cada cursa, independentment de qui guanyi, s’acaba quan cada participant ha tornat al seu lloc inicial de manera que tothom ha fet torn d’anada i de tornada.

1.      Cursa amb cons. Col·loquem cons en línia de manera que els participants han d’anar fent ziga-zaga per esquivar-los.

2.      De costat. Es tracta de córrer de costat. El grup que comença ho fa amb la cama dreta, i quan passa el relleu han de tornar amb la cama  esquerra.

En pensar en les activitats ens hem adonat com a la cursa es treballa:

-          l’orientació en l’espai, en fer l’esforç de dirigir-se en una direcció cap a un punt d’arribada.

-         La relació espai-temporal, en haver de calcular el temps d’arribada a l’arribada.

-         Control de velocitat i el sentit de desplaçament.

-         Controlar l’acceleració i desacceleració.

-         Dominar diferents tipus de passes i moviments.

-         Lateralitat.

Activitats per parelles. Mantenim els mateixos equips però ara ja no calen les dues meitats. Els dos equips es col·locaran en la mateixa paret i es desplaçaran en la mateixa direcció.

3.      Carretó. En parelles, un agafa a l’altre per les cames i fent el carretó han d’arribar a l’altra banda.

Treballem: l’esquema corporal i la cooperació.

4.      Desplaçar-se  aguantant una pilota entre dos amb alguna part del cos sense que caigui.

Treballem: la coordinació, l’equilibri i la cooperació.

CIRCUITS!

L'activitat d'avui ha consistit a l'elaboració d'uns circuits amb els materials que disposa l'equipament del gimnàs. Hem pogut familiaritzar-nos amb aquest tipus de materials que hi són presents als gimnasos escolars: cons, xanques, aros, màrfegues, matalassets, pilotes i tot un reguitzell d'estris.

Primer havíem de preparar el circuit i fer-lo per parelles, després s'afegia una complicació fent el circuit portant alguna cosa als peus.

 

 

Un cop feta l'activitat, la mestra ens ha fet reflexionar sobre la necessitat d'establir zones segures. Per exemple no ha recomanat l'ús del supertramp, per raons òbvies i és que els nens poden prendre mal si salten i cauen o s'enganxen amb les motlles.

TUTTIFRUTI EXPLORADORS!

Avui la sessió a estat molt diferent. Hem comptat amb la participació de Manuel Angel qui té una empresa d'animació per a mestres i nens.

La sessió del Manuel Angel s'ha centrat en l'acció. Des del primer moment ens ha fet estar en moviment i despertar el nostre cos. Ha posat una música i ens ha convidat a participar d'uns exercicis de mim i clown que de seguida han activat el nostre somriure.

La tècnica emprada pel Manuel Angel es basa sobretot en una cascada d'inputs visuals i sonors ( la música a un volum bastant alt per provocar l'efecte d'activar, el joc de llums i sobretot l'acció per part dels participants. 

Les activitats s'anaven fent de manera molt consecutiva i demostrava que el mestre s'havia preparat la classe i dominava en tot moment la seqüència d'activitats. Tot plegat amarat amb bon humor i músiques de tonalitat major i semblants a les del circ.

En el meu cas particular, estic cursant el màster de musicopterapia a la UB, i vaig poder copsar moltes de les estratègies que se segueixen en les sessions de musicoteràpia. El tipus de música que va utilitzar el Manuel Angel i esl decibelis van ajudar a que de manera natural el cos actives els músculs, fes pujar la pressió arterial i amb la dansa incrementés la freqüència respiratòria.

En definitiva ens va fer adonar-nos que qualsevol mena d'activitat que es proposa a un grup ja sigui d'infants o d'adults ha de poder motivar en primer lloc al mestre. El mestre ha de creure en allò que fa, ha de ser el primer que ha de fer: si demana ballar ha de ballar, si demana una acció ha de ser dels  primers en fer-la, ha de ser exemple i ha de fer-ho convençut, sinó els alumnes no se'l creuen i l'activitat resulta insulsa i sense sentit.

Alguns recursos que ha fet servir: 

http://tuttifruttiexploradores.blogspot.com/

http://www.youtube.com/watch?v=W0WRfuDQHs4

POSTURA I ACTITUD

La sessió d'avui ha estat centrada a treballar la postura i l'actitud. La primera de totes les activitats ha estat observar quina postura era la que triava cadascú de nosaltres per seure còmodament. Ha estat una sorpresa descobrir que la postura que per uns és molt còmoda, per altres esdevé quasi impossible de mantenir. Això ens ha fet adonar-nos que cadascú de nosaltres té unes particularitats determinades i que hi ha molta diversitat sobre com sentim el cos uns i com el sentim altres. Ha estat un primer pas per ser conscients de les diferències individuals.

Després hem treballat amb els ulls tapats. Un de nosaltres havia de tocar un altre i després imitar la postura que aquest havia fet, sense obrir els ulls. Novament he descobert la importància que tenen tots els sentits a l'hora de'identificar formes i posició. Sense el sentit de la vista i guiats només pel tacte, era molt més difícil  imitar la postura de l'altre.

Un altre dels exercicis que treballen la postura ha estat el del mirall.Després, també fet en parelles,  havíem d'anar movent les extremitats de la nostra parella com si fos un titella. Primer sense oferir resistència, després tensant els músculs per fer més força. D'aquesta manera hem descobert que l'actitud afecta també la postura i que un cos en tensió és molt menys manipulable que un cos que no ho està.

L'actitud postural són totes les postures que adopten per mantenir-nos en equilibri respecte a la força de la gravetat. Ésser conscient de la nostra postura i tenir una correcta propiocepció és el primer pas per a procurar una bona higiene postural en els nostres infants, sempre, respectant les característiques individuals de cadascú.

TREBALLEM L'EQUILIBRI

La sessió d'avui ha estat destinada a fer-nos conscients de l'equilibri. No hi ha equilibri sense que hi hagi desequilibri, i, hem pogut comprovar que el nostre cos està contínuament recomponent-se per mantenir-se en equilibri.

La professora ens ha parlat de tres tipus d'equilibri: el reflex, l'automàtic i el voluntari.
Les activitats que hem realitzat a l'aula han estat encaminades en primer lloc a comprovar la importància de tenir referències visuals i acústiques per ajudar el nostre cos a trobar l'equilibri. Hem fet un exercici amb els ulls tancat. Havíem d'intentar caminar per una corda mantenint la línia recta. Cadascú de nosaltres ha descobert una tendència diferent: alguns de nosaltres tendíem a caminar cap a la dreta i d'altres cap a l'esquerra, i, com que anàvem amb els ulls tapats no podíem redreçar el camí. Ha estat una manera de comprovar com la nostra pròpia percepció pot estar esbiaixada quan anul·lem el sentit de la vista.
Després hem fet una sèrie d'exercicis: alçar les mans, de puntetes, primer amb els ulls oberts i després amb els ulls tancat. L'equilibri era molt més difícil d'assolir quan tancàvem els ulls. En definitiva, quan anul·lem referències visuals ( i també acústiques) dificulta el nostre control de l'equilibri.
El mateix problema apareix quan hi ha diferents punt de recolzament, canviem la base de sustentació o canviem la superfície.
El nostre centre de gravetat es troba 2 dits per sota del melic ( aproximadament) i pot variar en funció de si engreixem ( per exemple les dones embarassades el tenen modificat) per a poder reequilibrar-se.
Totes les activitats que hem fet, m'han fet reflexionar sobre el nostre concepte d'equilibri i el fet que el nostre cop necessitat reequilibrar-se amb cada moviment que fem, per peti que sigui. També, el fet, la nostra percepció juga un paper molt important en el nostre equilibri i reequilibri.